Segueix-nos
També pel canal de Telegram https://t.me/ConsellLocalSBD
REPUBLICANISME, DEMOCRÀCIA I TEORIA POLÍTICA
Què vol dir ser republicà ? És pot ser demòcrata sense ser republicà ? Quina relació hi ha entre república i democràcia ? La democràcia és un sistema tancat, encotillat, rígid...o un sistema obert, flexible, àgil ...? És vàlid definir república per oposició a monarquia ? Què és el neorrepublicanisme ? La democràcia representativa és una veritable democràcia?
Aquestes preguntes i moltes més.... intentarem anar esbrinant en aquesta secció.
Obediència, control i producció de subjectes dòcils. Reflexions sobre la banalitat i la normalitat del mal
Anabella Di Pego
Astrolabio. Revista internacional de Filosofía Año 2021 Núm. 24.
(...) la banalitat del mal remet a processos socials de l'època moderna que la van fer possible posant-la en relació amb el llibre d'Arendt sobre el totalitarisme. En particular ens centrarem en la manera com opera l' obediència en les figures del pare de família i de l' empleat. En ambdós casos, l'obediència no és només una conducta subjectiva, ni tampoc una mera imposició o elecció per convicció, sinó més aviat requereix ser aclarida, en la seva imbricació amb els dispositius de poder, com a formes de constitució de la subjectivitat en què s'interioritzen els mecanismes de control (...).
Jacques Derrida: Democràcia i sobirania
Laura Llevadot i Pascual
VilaWeb, Dijous 8 de juny de 2023
Laura Llevadot (Barcelona, 1970) és professora de filosofia de la UB i fa poc que ha publicat Jacques Derrida: Democràcia i sobirania, dins la col·lecció de filosofia política en català "Pensament polític postfundacional" (editorial Gedisa).
—A mi “la política” amb article no m’interessa gaire. Hi ha una sèrie de retòriques que tots fan servir. La política és un màrqueting per a vendre idees. Per mi, hi ha unes idees que són millors que unes altres, però totes participen en aquest espectacle. A mi m’interessa és “allò polític”, i a la col·lecció de “Pensament polític postfundacional” treballem aquesta separació que hi ha entre la política i allò polític. De fet, crec que la política no és capaç de traduir allò polític. Perquè allò polític són tant els moviments socials com les relacions de parella, les relacions laborals o les relacions sexuals o les afectives.
(...) No veig necessari que hi hagi polítics professionals. Se suposa que aquests professionals saben coses que la resta no sabem. Allò polític implica tothom, però s’estableix una divisió entre els que sí que en saben i els que no en saben. Qui en sap perquè ha anat a Harvard a estudiar i el seu porter, per exemple, que resulta que no pot prendre decisions polítiques. Això ho hem de qüestionar! Perquè el senyor que ha anat a Harvard ha assolit uns aprenentatges, però probablement amb una ideologia molt determinada, que potser no és la que interessa al porter. D’aquesta manera, l’única cosa que fem és reproduir una oligarquia. No és gens clar que això sigui democràcia!
Entrevista completa:
https://www.vilaweb.cat/noticies/laura-llevadot-politics-professionals-entrevista/
Sense fe no hi ha revolució que valgui
Miquel Àngel Estradé i Palau
La República 21/12/2022
Sense una fe arrauxada més enllà de l’estricta raó, els bolxevics no haurien assolit el seu propòsit, ni els patriotes irlandesos no haurien acabat vivint en una Irlanda independent.
Miquel Àngel Estradé ha estat alcalde de les Borges Blanques (1995-2003 i 2007-2011) per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit del qual ha estat vicepresident del Consell Nacional (1999-2003). Ha estat diputat escollit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006. De cara a les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016, la Federació Regional de Lleida d'ERC va elegir a Estradé com a primer candidat al Senat d'Espanya per la circumscripció de Lleida.
Repensar la igualtat democràtica: isonomia, isegoiria, isotimia
Diego I. Córdova Molina
Universitat Diego Portales
COLECCIÓN, núm. 25, 2015, pp. 11-39
La promesa democràtica avui està incomplida. Una creixent crisi de legitimitat representativa avui posen en dubte la manera com la política democràtica està sent duta a terme. En aquest sentit, aquest article intenta indagar respecte de la promesa central en què es funda el somni democràtic: la igualtat política que ingressa al món amb la cabuda del poder del demos. En aquesta línia, convidem a repensar la igualtat democràtica tenint en compte els principis fundacionals de la democràcia atenesa (isonomia, isegoria, isotímia) sospesant-los amb els principis democràtics moderns (Estat de dret, principi representatiu, mètode electiu). D'aquesta manera, determinar de quina manera la democràcia representativa moderna es compromet realment amb el principi digualtat política. I en base a això, il·luminar, d'alguna manera, les causes i raons del perquè de la crisi de legitimitat que ens afecta.
Quin és el futur de la política democràtica
Chantal Mouffe
Barcelona Metròpolis, octubre 2022
Fotografia:Samuel Kirszenbaum
Chantal Mouffe (Charleroi, Bèlgica, 1943), filòsofa i politòloga, és professora de teoria política a la Universitat de Westminster i ha estat docent i investigadora en universitats europees i americanes.
LA POLIS GREGA I LA CREACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA
Cornelius Castoriadi
Lo que hace a Grecia. De Homero a Heráclito: seminarios 1982-1983. La creación humana II. Fondo de Cultura Económica, 2006.
Fotografia:https://dialektika.org/2020/03/11/cornelius-castoriadis-imaginario-social/
Cornelius Castoriadis (Κορνήλιος Καστοριάδης, Constantinoble, 11 de març de 1922 - París, 26 de desembre de 1997). Fou un filòsof i psicoanalista francès d'origen grec, defensor del concepte d'autonomia política i fundador als anys 40 del grup polític Socialisme o barbàrie i de la revista del mateix nom. Posteriorment abandonaria el marxisme, per adoptar una filosofia original i una posició propera a l'autonomisme i al socialisme llibertari.
La democràcia al segle de Pèricles i la democràcia representativa.
La democràcia representativa no és el “govern del poble” com indica el mot “democràcia. Publicarem una sèrie d’articles, de diferents autors, sobre l’origen de la democràcia pensant que si no perdem els orígens potser recuperarem la nostra identitat democràtica. Aquesta és la intenció i comencem amb uns extractes del llibre d’en Cornelius Castoriadis anomenat “Lo que hace a Grecia. De Homero a Heráclito: seminarios 1982-1983. La creación humana II.” Fondo de Cultura Económica, 2006.
L'Educació després d'AUSCHWITZ
Teodoro W. Adorno
Conferència impartida a RADIO HESSE, 18 d'abril de 1966
Theodor Wiesengrund Adorno (Frankfurt, Hesse-Nassau, Prússia, 11 de setembre del 1903 - Visp, Valais, Suïssa, 6 d'agost del 1969) fou un filòsof, musicòleg i sociòleg alemany, així com un dels representants més importants de la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista. Estudià filosofia amb Cornelius i Kracauer, música amb Schönberg i Berg, i desenvolupà la sociologia crítica amb Horkheimer i altres membres de l'Escola de Frankfurt.
Una aproximació a la filosofia política de Simone Weil
Pau Matheu Ribera
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXX-XXXI, 2019-2020
La filosofia de Simone Weil (1909-1943) desperta cada vegada més interès. Si bé en un primer moment la investigació es dirigí principalment a qüestions biogràfiques, a causa de l’excepcional trajectòria vital de la filòsofa, cada cop són més els treballs orientats
a estudiar-ne el pensament. Tanmateix, ens sembla que encara són poques les investigacions
dedicades a analitzar l’evolució interna d’aquest pensament, parant atenció
als problemes que Weil volia resoldre i les raons internes que l’obligaren a replantejar-se determinades qüestions. L’objectiu d’aquesta comunicació és analitzar, justament, les raons
que portaren Weil a replantejar-se la noció de revolució i que l’obligaren a repensar quines accions polítiques poden ser eficaces per combatre l’opressió social.
En contra del govern tirà: La servitud voluntària de la Boétie
Laia Regincós Escura
Filosofia, ara! Revista per a pensar. filoara.cat - Vol. 2 (2016) No. 01. - ISSN 2462-3865
Étienne de la Boétie (Sarlat, França, 1530-Germignan, França, 1563) va ser un escriptor francès que defensava el liberalisme i la democràcia durant el segle XVI, i això es fa palès al
Discurs de la servitud voluntària, el qual va escriure entre els seus setze i divuit anys. Tot i així, Montaigne serà qui publicarà l’obra, un cop La Boétie ja és mort; concretament es publica el 1576.
L’obra tracta de fer una crítica als governs autoritaris d’un sol tirà, però sobretot, una crítica als que el serveixen. La Boétie
intenta realçar la llibertat com a dret natural i denuncia que els humans semblem no apreciar-la com cal.
Càndids d'esquerres davant l'islamisme
Najat El Hachmi
Ara. Opinió| 28/09/2022
Fotografia: Diari Ara
Najat El Hachmi (Nador, 2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l'antiga emissora Catalunya Cultura. Va fer de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb la novel·la L'últim patriarca, que ha estat traduïda a deu llengües.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Najat_El_Hachmi)
Democràcia deliberativa republicana i processos constituents
Josep Lluís Martí
estiu 2016 | eines 25 | 17
Republicanisme i dret a decidir. Una aproximació des de la teòrica política
Damià del Clot i Trias
WORKING. PAPERS 345
Institut de Ciències Polítiques i Socials. Barcelona, 2016
Fotografia: VilaWeb
Damià del Clot i Trias (Vilassar de Mar, 1973) és advocat. Graduat Superior en Dret Constitucional i Ciència Política per la Universitat de Barcelona i doctorand en Dret Constitucional. És membre de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona des de l’any 2001 i soci codirector del despatx professional Consell Legal Advocats. Ha publicat els llibres La delegació de funcions del President de la Generalitat. La figura del Conseller Primer (Editorial Mediterrània 2007) i L’espai nacionalista a Catalunya (1999-2006): crònica d’un enfrontament (La Busca Edicions 2007), obra finalista del Premi Nacional d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès 2007.
Una opinió anarquista sobre l’Estat i els pobles
Pau Gómez Aramburu i Oriol Delgado Rodríguez
Aquesta reflexió sorgeix de les inquietuds d’indivídues que formen part del grup UAB de la Federació d’Estudiants Llibertàries. A partir de les jornades que queden recollides en aquest llibre, s’intenta apropar de manera breu la idea que tenim sobre la particularitat dels pobles del món i del poble català en concret.
Aquests, víctimes dels Estats1 que al llarg de la història han aniquilat aquestes particularitats i no han permès el què nosaltres entenem per una veritable i
completa independència dels pobles.
Instruccions per fer-se feixista
Michela Murgia
GrupMón. Cultura viva14
Ser demòcrata costa un gran esforç i no tothom està interessat a fer-lo. Per què continuar perdent-hi el temps quan es pot tirar pel dret? Instruccions per fer-se feixista (Editorial Empúries) és una denúncia del feixisme hàbilment disfressada de defensa del feixisme.
Michela Murgia hi exposa, a través de la provocació i la ironia, els mecanismes que el
feixisme utilitza per instal·lar-se en les actituds i el discurs públic. És així com ens convida a no abaixar mai la guàrdia, començant per mirar-nos a nosaltres mateixos. En llegim 14
fragments en la traducció de Mercè Ubach.
La riquesa de les nacions i la grandesa ètica de la política
Alain-G. Gagnon
Revista IDEES, número 25, (Gener/març 2005)
En aquesta era de grans migracions i desplaçaments transnacionals, les nacions haurien realment perdut la seva raó d’existir? En aquest període de capitalisme exacerbat, de lliure-canvisme econòmic i individual molt marcat, les nacions encara tenen sentit? O a la inversa, són les nacions que precisament donen sentit a un futur que d’altra manera seria atomitzat, sense ancoratge identitari, amb la raó de posseir com a única raó de ser?
Amb un nou partit no solucionarem res
Josep Costa
elMón. 04/06/2022
Josep Costa i Rosselló (Santa Gertrudis de Fruitera, Eivissa, 1976) és un polític i jurista eivissenc. És professor associat de teoria política a la UPF i lletrat a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Va ser vicepresident primer del Parlament de Catalunya (2018-2021) en la XII legislatura.
És llicenciat en Dret i postgrau en Ciències Polítiques, per la Universitat Pompeu Fabra. Professor associat i investigador de l'àmbit de teoria política al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. Va ser lletrat i secretari del Consell Insular de Formentera. Actualment és lletrat funcionari de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Ha exercit com a advocat durant més de quinze anys.
Sabeu quan a classe d’història estudiàvem aquell període limítrof amb alguna situació desastrosa, una guerra, una crisi, i mentre llegíem aquelles pàgines pensàvem: “Però com podia ser que la gent no fos conscient del que estava a punt de passar si tots els senyals apuntaven clarament a la desgràcia?”. Bé, sembla que la sensació general actual és que malauradament ens trobem en aquest moment. Fa anys que parlem del feixisme que vindrà, que encadenem crisis econòmiques, amenaces terroristes i conflictes territorials, i davant la consciència total d’això, fa temps que ens preguntem quin serà el cop de gràcia definitiu que ho capgirarà tot. ¿Serà la crisi mundial del coronavirus la rematada final, si no la gran desgràcia mateixa?
La démocratie vue par ses inventeurs Annick Stevens
Trasversales
http://www.trasversales.net/t08as.htm
Text original: https://sudeducalsace.info/spip.php?article114
Doctora en filosofia per la Universitat Lliure de Brussel·les, amb una tesi titulada “L'ontologia d'Aristòtil, a la cruïlla de la lògica i la realitat” (Director: L. Couloubaritsis).
Professor-investigador a la Universitat de Lieja, del 2001 al 2012. Càtedra de Filosofia de l'Antiguitat i Metafísica.
Fundadora i coordinadora de la Universitat Popular de Marsella des de 2013. Presentadora de cursos de filosofia disponibles en vídeo, àudio i documents escrits al web:
www.universite-populaire-de-marseille.net
Cataluña: independencia republicana
Miguel Ángel Domenech
07, febrer de 2021.
M. C. Escher (1947)
Miguel Ángel Domènech és llicenciat en Ciències Polítiques, cofundador de "Ciudadanos por la República de Cuenca" i promotor del blog "La cabaña de Babeuf".
Pensar la democràcia des del republicanisme
Jordi Riba
A Llibres que fan idees, d'Enric Pujol i Jordi Riba (coord. ) 2015.
Col·lecció Biblioteca del Núvol. Barcelona. pp 61-66
Jordi Riba és filòsof i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat darrerament Republicanismo sin república i ha esta editor amb Laura Llevadot de Filosofías
postmetafísicas. Veinte años de filosofía francesa.
Recordando a David Graeber (1961-2020)
Jesús Aller
31, març de 2022.
Blog del autor: http://www.jesusaller.com/
Jesús Aller (Gijón, 1956) és catedràtic en Geologia per la Universitat d'Oviedo i escriptor. És autor de Poesía (1980-1990), Asía, alma y laberinto (2002), Recuerda (2004) y Subhuti (2006), llibres, els tres darrers, publicats per l'editorial "Llibros del Pexe".
Maquiavel va dir que el fi justifica els mitjans?
Àlex Milian
Revista Sàpiens, núm. 8, juny de 2003
Àlex Milian
Periodista cultural i Director de continguts al setmanari El Temps. En aquest mitjà ha estat director (2006-2009) i redactor de política, societat i ciència. Ha col·laborat amb les revistes Sàpiens i Descobrir. Autor, amb Emili Piera, de L’aigua de tots (Bromera, 2005), un llibre periodístic sobre el transvasament de l’Ebre. Menció Especial al Premi Ciutat de Barcelona 2006 de Premsa escrita pel reportatge "Animals que tornen".
Assemblea d'asemblees
Lluís Maria Xirinacs Damians
Ja sabeu que les constitucions diuen que la sobirania rau en el poble i tots els poders de l’Estat emanen del poble. I també acceptat per tothom, és que democràcia vol dir que els estaments oficials, els partits polítics, els representants del poble obeeixin el poble.
Té Futur la democràcia?
Raons i sense-raons del desencant democràtic
Sergio Ortiz Leroux
i Jesús Carlos Morales Guzmán
Andamios. Volum 13, número 30, gener-abril, 2016
Imatge: Dona I (1950/52). Willem de Kooning.
Sergio Ortiz Leroux és professor de Teoria política de la UNAM (Mèxic) i està especialitzat en teoria política republicana. Un dels seus llibres més interessants és En defensa de la república: Lecciones de teoria política republicana.
Jesús Carlos Morales Guzman està llicenciat en Sociologia per la UNAM (Mèxic). Professor en Sociologia Política per l'Institut d'Investigacions Dr. José María Luis Mora, i Doctor en Investigació en Ciències Socials, amb esment en Ciència Política, per la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), que té la seva seu a Mèxic. Està especialitzar en polítiques públiques i societat civil.
Republicanisme i Democràcia. Victòria Camps
© CCCB, Miquel Taverna, 2016
Catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. És una activa defensora d’una ètica que contribueixi a la formació de la ciutadania. En les seves últimes obres, com Creer en la educación o El gobierno de las emociones, s’ha centrat en la qüestió de l’educació i s’ha preguntat sobre com les noves tecnologies s’integren a les aules. Actualment és presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya. Ha estat senadora, consellera del Consell Audiovisual de Catalunya i presidenta del Comitè de Bioètica d’Espanya.
Notes per la supressió general dels partits polítics
Oriol Quintana Rubio
El llenguatge polític —i, amb variacions, això és veritat per a tots els partits polítics, des dels conservadors fins als anarquistes— està dissenyat per aconseguir que les mentides semblin veritats i l'assassinat respectable, i per donar una aparença de solidesa al mer vent. Un no pot canviar això en un instant, però pot canviar els hàbits personals i de tant en tant pot fins i tot, si es burla en veu força alta, llançar alguna frase trillada i inútil —alguna bota militar, taló d'Aquil·les, gresol, prova àcida , veritable infern, o alguna altra deixalla o residu verbal— a les escombraries, que és on pertany.
George Orwell (1903-1950)
Politics and the English Language, 1946
Orwell. El poder y la palabra: 10 ensayos sobre lenguaje, politica y verdad. Editorial Debate. 2017
Apuntes para una crítica de la democracia
Cristina Basili
Universidad Carlos III, Madrid
La primera cualidad de un político es la integridad. La integridad requiere independencia de juicio. La independencia de juicio rechaza los decretos partidistas, pues los decretos partidistas suprimen en la conciencia del hombre todo sentido de la justicia y el sabor mismo de la verdad....
Simone Weil (1909-1943)
Ensayo sobre la supresión de los partidos políticos, Salamanca: Confluencias Editorial, pp. 11-12.
La fal·làcia 'ad hominem'
Bea Talegón
El Nacional.cat, 02/01/22.
L'argument
ad hominem és aquell que s'utilitza per donar per establerta la
falsedat d'una afirmació prenent com a argument qui n'és l'emissor. Dit d'una
altra manera: es tracta de criticar un posicionament o idea per qui la defensa.
D'aquesta manera, donem per fet que aquesta persona seria incapaç de dir alguna
cosa amb sentit, alguna cosa amb lògica o un mínim de veracitat.
Se debe dialogar en cualquier circunstancia y con todo el mundo? Ni hablar. O, mejor dicho: hablar sí, y negociar, y hasta argumentar si cabe. Pero dialogar no. El diálogo requiere condiciones éticas y filosóficas que no siempre se dan en otras formas de comunicación. Sin esas condiciones, el diálogo no es posible (sin perjuicio de que se siga hablando, negociando o incluso argumentando).
La Warĩĩnga és una jove que marxa del seu poble, Ilmorog, per prosperar a la capital. En un ambient d’explotació i opressió en tots els àmbits, aconsegueix treballar en un despatx de Nairobi. Però el sistema és implacable: intenten abusar d’ella, l’acomiaden, la fan fora del pis i el seu company l’abandona. Expulsada per la ciutat, sola i sense res, puja a un matatũ per tornar a Ilmorog. S’hi afegeixen diverses persones de procedències molt diferents que l’ajudaran a descobrir el significat de la targeta que porta guardada a la butxaca: una invitació a la festa del diable.
Tot ha de canviar
Joan Burdeus
La lectura col·lectiva estressada crea sensació de pertinença, una experiència religiosa induïda per l’esperit sant de Twitter que ens fa deixar de ser individus tancats en els seus interessos a la carta per formar part d’una ment-eixam que es preocupa pel mateix i a la vegada. És una dissolució ambivalent,
L'Tot ha de canviar! El món després de la Covid-19.
Warren Buffet va dir aquesta cèlebre frase: «És cert, hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la classe rica, la que està fent la guerra, i l’estem guanyant».
Dotze idees clau d’Albert Camus a ‘L’home revoltat’
El Nacional, 5/9/2021.
A L'home revoltat (L‘Homme révolté, del 1951), Albert Camus desplega la seva reflexió sobre la rebel·lia i assenyala i descriu com i per què les persones s’aixequen contra les diverses presentacions del poder. Editorial Raig Verd en recupera la traducció que al seu dia en van fer Joan Fuster i Josep Palàcios, i que ha posat al dia Anna Casassas. Fuster també n'escriu el pròleg.ls.
“Diálogo en torno a la República”
Norberto Bobbio y Maurizio Viroli:
Ed. Tusquets, Barcelona, 2002 (dos fragmentos)
Viroli: Algunos estudiosos de la teoría política sostienen que existe una tradición de pensamiento político republicano, que se distingue tanto de la tradición liberal como de la democrática.
'Ideas' adelanta en primicia un capítulo del nuevo libro del filósofo surcoreano. En él, el autor de ‘La sociedad del cansancio’ advierte de que esta tecnología convierte a los otros en objeto, y destruye la empatía
Vuit aprenentatges sobre el diàleg en temps convulsos
Jordi Armadans
El crític, 12/9/2019.
El diàleg pot conviure amb situacions d’injustícia i desequilibris de poder, i no exclou ni la lluita ni la reivindicació. Però una cosa és ben clara: sense diàleg, una societat fortament polaritzada no té futur.
John Rawls en el seu centenari
Ramon Alcoberro
El Temps, 12/9/2021.
John Rawls (1921-2002) fou el filòsof polític més important en la segona meitat del segle passat. La seva Teoria de la Justícia va estar al centre d’un ampli debat sobre els principis que han d’inspirar les institucions democràtiques en les societats liberals.
Independentisme i Republicanisme
Quim Torra
«A l'independentisme el republicanisme li va com l'anell al dit, perquè a més a més l'imposa un repte enorme: l'ambició de la plena virtut civil dels ciutadans»
Obsedit en la batalla dels arguments (econòmics, socials, culturals, etc.) i en presentar la seva causa com la de la democràcia, l'independentisme no acaba de jugar a fons una carta més conceptual, més "ideològica", però que pot aportar-li uns fonaments sòlids i, sobretot, uns valors ètics amb els quals donar gruix a la seva proposta: el republicanisme (entès en sentit ampli i no pas només com a forma d'Estat, que és potser el menys interessant del que pot arribar a significar).
Humans com llops?
Ramon Alcoberro
Contra el que (sembla que) diuen les aparences i els manuals, la frase L’home és un llop per a l’home no significa que la vida en societat sigui una guerra de tots contra tots. Tampoc està al Leviatan i ni tan sols és original de Hobbes.
Homo homini lupus est és una frase de l’Asinaria, una comèdia de Plaute (254 aC – 184 aC) i el text exacte diu en llatí: Lupus est homo homini, non homo, quom qualis sit non novit. Que en català es tradueix, si fa no fa, com: «L'home és un llop per a l'home, i no és home, quan desconeix qui és l'altre».
Desobediència i democràcia: Desmuntant les fal·làcies del “law and order”
Raul Esteban Romeu
En eixe context naix “Desobediència i democràcia. Nou fal·làcies sobre la llei i l’ordre”. Es tracta d’un assaig de poc més de 100 pàgines publicat per Howard Zinn (1922–2010), que s’ha reeditat i traduït al valencià recentment per l’Editorial Sembra Llibres.
Els ideals del republicanisme: república, llibertat, virtut i patriotisme
Maurizio Viroli
El republicanisme és una llarga i complexa tradició del pensament polític que s’inspira en l’ideal de la república, entesa aquesta com a comunitat de ciutadans sobirans basada en el dret i en el bé comú. El punt de referència ideal més rellevant del republicanisme és el concepte ciceronià de res publica. Per a Ciceró república vol dir «allò que pertany al poble» (respublica respopuli),
Consell Local de la República de Sabadell