Segurament cadascú de nosaltres té els seus motius per voler la independència del nostre país, per a alguns poden ser motius econòmics, per a altres identitaris, per a altres culturals i lingüístics i així la llista por esdevenir molt llarga.

La idea fonamental que plana per damunt de tots aquest motius és que com a poble hi tenim tot el dret com molt bé s’ expressa la a Declaració Universal dels Drets Humans. Ja hem vist que en els darrers anys a Europa han existit diversos processos d’independència com les Repúbliques Bàltiques, Kosovo juntament amb les noves repúbliques que formaven l’antiga Iugoslàvia, Txèquia i Eslovàquia i a començaments del segle XX Noruega, Finlàndia o Irlanda.

I NOSALTRES QUAN?

En aquesta secció aportarem tots els perquès en forma d’articles, documents, etc.

O SECESSIÓ O SECESSIÓ

La paradoxa espanyola davant l'independentisme

Josep Costa

Espanya, la seua classe dirigent, es troba davant un dilema existencial de primera magnitud. En la seua resposta a l'independentisme català, ha de triar entre salvar la nació o salvar l'Estat. Intentar sobreviure com a estat-nació és l'opció improbable, per molt que fos la preferida per la majoria. Si no es reinventa in extremis com a estat plurinacional, la independència de Catalunya triomfarà.
L'oferta constant de negociació i pacte posa l'Estat a la defensiva, de tal manera que la seua intransigència el deslegitima progressivament. Per aquestes raons, és l'independentisme qui està guanyant la batalla de la legitimitat. En teoria, la repressió dels moviments independentistes els afavoreix en un doble sentit: reforça la seua mobilització per una dinàmica acció-reacció i els dóna legitimitat de cara a l'exterior. El cas català ho confirma.
El dilema és, en conclusió, matar el nacionalisme espanyol o morir amb ell.