HISTÒRIES REIVINDICATIVES
Fotografia: Josep Vilanova i Boix. AHS.
En aquesta secció publiquem fets i esdeveniments que tenen a veure amb les reivindicacions portades a terme pel poble català al llarg de la seva història, prestant especial atenció a la ciutat de Sabadell.
La “Gloriosa “ i la primera República a Sabadell. Una octaveta i algunes cançons
Amb la denominada Revolució Gloriosa del mes de setembre de 1868 s'iniciava el Sexenni Revolucionari. Un moviment revolucionari que va destronar a Isabel II, obrint-se un període de llibertats democràtiques que propicià la consolidació del moviment obrer.
Fets que culminaren amb la proclamació de la Primera República, el febrer de 1873.
Homenatge als refugiats republicans enterrats al cementiri de l’Oest de Perpinyà (1939-1942)
18 de febrer de 2022, davant del monòlit al president Companys, es va celebrar a Perpinyà un acte en record i homenatge als refugiats de la Guerra d’Espanya enterrats al cementiri de l’Oest (1939-1942).
Una recerca de tres historiadors catalans, Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor, descobreix una de les fosses comunes més grans de la Guerra Civil, situada a Perpinyà.
La fossa del Cementiri de Perpinyà és, probablement, la més gran de les causades per l’exili de 1939. S’hi enterraren, sobretot, internats als camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès que trobaren la mort en hospitals de la capital del Rosselló.
Manifestació davant l’Ajuntament pro-responsabilitats de la guerra amb el Marroc
Aquest és el peu de foto que acompanya dues fotografies que es conserven a l’Arxiu Històric de Sabadell en relació amb les protestes contra la Guerra del Marroc. Unes imatges preses per Francari, acrònim de Francesc Casañas Riera (1890-1969), un industrial de cordes i cordills, que va compaginar la seva feina amb la fotografia i que està considerat com el primer reporter gràfic de Sabadell (Francesc Casañas i Riera. El retrat d’una ciutat (Sabadell, 1909-1926). Museus Municipals. Ajuntament de Sabadell, 2015).
Una reivindicació necessària i un gest altruista no assolit
Segons una nota publicada el 22 d’agost de 1911, Manuel Folguera i Duran tenia decidit emprar les dietes que com a diputat de la Comissió Provincial li corresponien per a fundar una escola catalana a Sabadell.
Fotografia publicada a la pàgina 13 de La Publicitat, del 19 Maig de 1935. Procedència: AHS. Fons Ricard Simó i Bach.
L’agost de 1917, el Casal dels Sindicats Obrers, L’Obrera, situat al carrer de L’Estrella, fou bombardejat.
Fotografia: Josep Vilanova i Boix. AHS.
“Sabadell va ser la segona ciutat d’Espanya on aquesta mobilització va assolir un caràcter més virulent amb 13 morts i forts enfrontaments armats provocats per la salvatge repressió de l’exèrcit i la Guàrdia Civil (...) Els successos del Gurugú desfermaren la indignació dels treballadors que, a les 9:30 hores, trencaren els segells de l’Obrera, hissaren la bandera vermella i es fortificaren. Tot seguit, formaren barricades amb bales de llana als carrers Calderón i Estrella fins a la plaça Sant Jaume. Així mateix avisaren als veïns de les cases adjacents a fi que les abandonessin. Quasi tots ells ho feren, excepte Feliu Duran, propietari d’una merceria; una decisió fatal que li acabà costant la vida a ell i al seu fill Domènec i ferides greus a la seva dona i la seva filla.
Assabentat dels fets, el capità Tegido amb totes els forces disponibles es dirigí, cap el migdia, a l’Obrera, però a l’alçada dels carrers Calderón i Colón el nodrit foc des d’una de les barricades l’obligà a retirar-se. En aquesta acció moriren dos anarcosindicalistes. Tegido va salvar-se pels pèls al fer recular el seu cavall d’una bomba que li tiraren sota les cames de l’animal...”
Vegeu:
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-vaga-general-revolucionaria-1917/.
La vaga de treballadors de Seydoux et Cia. a Sabadell va esclatar el 21 d’agost de 1899 i es va mantenir fins el mes de maig de 1900
L’empresa Seydoux et Cia. va ser creada, a la comuna de Le Cateau-Cambrésis, França, per Auguste i Charles Seydoux el 1848, a partir de la manufactura de Jacques Paturle. La seva seu central estava domiciliada a París i comptava amb dues manufactures més de teixits a les ciutats franceses de Maurois i Elbeuf, més una fàbrica de filats i teixits a Sabadell, construïda el 1898 per l’enginyer Manel Folguera i Duran, entre els carrers Ausiàs Marc, Sant Ferran i Reina Elionor, al barri de Gràcia, amb una plantilla de 175 obrers. Empresa que estava dirigida per Augusto Martín Labaleé.
L'Estatut de la Universitat 12/8/1919
Pere Llobera
En aquesta ocasió us oferim un article publicat l’agost de 1919, sobre el projecte del que havia de ser el nou Estatut Universitari, amb relació a la polèmica sorgida sobre l’ús del català dins de l’àmbit docent. De tot l’article val la pena destacar el següent paràgraf: «De manera que en ple segle vint quan arreu del món triomfa el principi de les nacionalitats, quan la llengua catalana penetra en totes les institucions científiques de l’estranger i són comentats i elogiats treballs escrits en ella, quan fins hi ha països que estableixen càtedres per a estudiar el català, a Catalunya hi ha catedràtics, hi ha persones de cultura que hauríem d’estar assabentats del que passa al món, que proposen no res menys que l’anul·lació total del nostre idioma com a instrument de ciència i pedagogia. I els que no s’atreveixen a tant donen com a solució l’ús de les dues llengües, com si diguessin samfaina de pebrot i tomàquet.» El Dia, 12 d’agost de 1919
La Gent de la Plaça de Sant Roc de Sabadell
Aquest és un document obert i col·laboratiu. No defineix ningú però explica la voluntat d’acció de LGdLP El grup es construeix cada dia amb la participació dels ciutadans i ciutadanes que hi volen ser.
La Diada de l’11 de setembre de 1977 a través del noticiari
NO-DO
Uns comentaris en off informant sobre una Diada Nacional de Catalunya que, hores d’ara, serien completament censurats!
Veure NO-DO, número 1808: https://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1808/1467382/
