Nuevo párrafo
LLUITA NOVIOLENTA
Nuevo párrafo
És una forma d’actuar més ètica i efectiva que la violència per afrontar els conflictes. Es basa en la força de la gent, formada, activada i organitzada amb un objectiu comú. També amb unes actituds entrenades, una estratègia elaborada i unes accions dissenyades.
Intentarem explicar a nivell teòric i amb exemples pràctics com funciona la lluita noviolenta.
Martí Olivella: Vies per forçar el retorn a territoris ocupats, tot generant empatia i creant un dilema
En alguns conflictes la població ha estat expulsada de la seva terra i les forces ocupants volen normalitzar la seva ocupació invocant la històrica sobirania sobre la mateixa, però sobretot controlant el territori amb la colonització (murs, construcció d’assentament, de cases, de zones productives... dels colons).
TRENTA ANYS DELS PRIMERS INSUBMISOS: QUÈ EN PODEM APRENDRE I QUÈ SE’N POT APLICAR A LA CATALUNYA ACTUAL
Joan Canela | @JoanCanela
18/02/2019
Fa just 30 anys, una cinquantena de joves van presentar-se a les delegacions del Govern Militar en diferents ciutats de l'Estat per anunciar que es declaraven objectors. Naixia, així, el moviment de la insubmissió, pioner de la desobediència civil a Catalunya.
IDEES ERRÒNIES COMUNES SOBRE ELS CONFLICTES NO VIOLENTS
Kurt Schock
International Center on Nonviolent conflict
Martí Olivella: “Podem ser estat sense la necessitat de tenir exèrcit”
El Món 02/03/2017 
"Catalunya serà feble sempre que entri en dinàmiques de defensa de privilegis occidentals", defensa un dels autors de 'Construir un estat segur i en pau'
El Tancament de Caixes (1899): "Als Contribuyents de
Barcelona y los seus encontorns"
Arxiu Històric de la Ciutat de
Barcelona."Fulls Volanters",vol.1898-1902;
n.27. 1 p.
La Campana de Gràcia, setembre de 1899
El "Tancament de Caixes" va ser una conseqüència directa de la crisi colonial de 1898. El ministreVillaverde va imposar
uns pressupostos restrictius acompanyat d´un alça d´impostos per acompensar el dèficit de la guerra.
Aquest full és la convocatòria de la Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de tancar elsestabliments i no pagar la contribució. La intolerància
del govern va empènyer que s´adoptésaquesta mesura i
alguns comerciants anessin a la presó per no pagar les
contribucions.
Les conseqüències del "Tancament de Caixes" varen ser importants: Dimissió de l´alcale Dr.Bartomeu Robert (1842-1902); la dimissió dels ministres Duran i Bas (1823-1907) i Camilo García dePolavieja y del Castillo.
Aquesta protesta s´estengué també per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca.
Convivàlia, un món equilibrat és vital i possible
Martí Olivella
13-12-2022
Fotografia: https://valors.org/marti-olivella-i-novact/
Un món en què aprenem l’art de conviure, cercant l’equilibri en totes les relacions, també amb la Terra, amb respecte i sense matar-nos, és vital per no extingir-nos i, encara és possible.
Ja no és possible un món on aprenem les males arts de la submissió, amb desmesura i deliri de grandesa, provocant desequilibri en totes les relacions, també amb la Terra, que ens porta al col·lapse i, fins i tot, a l’extinció.
El món inhòspit que no te futur, és un món malalt i desequilibrat, que premia, fins i tot legalment, l’avidesa, la cobdícia, la voracitat, l’excés, el caprici, l’opulència, el masclisme; el desig, l’ambició, el creixement i l’acumulació il·limitats... que provoca enveges, atordiment, distracció, alienació, trastorns, desigualtats, aberracions, crims... que dona impunitat a la dominació, opressió, repressió, abús, arbitrarietat, iniquitat, tortura, violència i guerra...
El món habitable per a tothom, el món que te futur és un món que reconeix i afavoreix, fins i tot legalment, la sobrietat, la moderació, la ponderació, la prudència, la precaució, l’autodomini, l’austeritat, l’equitat, la paritat; el decreixement de desitjos, necessitats i consums perquè siguin sostenibles en els límits biofísics de la Terra... que provoca serenitat, concentració, salut, anivellament... que premia la cooperació, la no-violència, l’equanimitat, l’equitat, el fer les paus i evitar les guerres...
“La ràbia no ens ha de fer por, però utilitzar-la sense motiu sí”
David Bueno
Vilaweb 13-12-2022
—Com es fa això amb emocions concretes? Per exemple, la ràbia.
—Les emocions, inclosa la ràbia, no són bones ni dolentes, són útils quan són necessàries. La ràbia ens porta a una agressivitat defensiva. Quan hi ha una amenaça real de la qual no ens podem escapolir, apareix aquesta agressivitat biològica d’autoprotecció. La ràbia no ens ha de fer por, però utilitzar-la sense motiu sí. A vegades entrem de cop a l’habitació d’un adolescent, l’esbronquem i ens contesta amb males paraules. S’ha sentit agredit, no podia fugir i s’ha defensat. Han d’aprendre a adonar-se que la ràbia que han sentit en aquell moment no era necessària.
—Què poden fer en el moment?
—Respirar profundament i comptar fins a deu, o si més no, esperar una mica a respondre. Així donen temps a l’escorça prefrontal perquè gestioni l’emoció, i no responen impulsivament. Com que funciona de manera menys eficient en l’adolescència, necessita més temps, i respirar profundament disminueix l’estrès i ajuda. La ràbia hi és, l’has de notar, viure-la, per poder gestionar-la.
Noviolència, desobediència civil i imperi de la llei: una tensió necessària
Carla Vall
Eines 35 | setembre 2019
Desobeir una llei pot ser democràtic? Creure en una causa
justa i lluitar per fer-la realitat de forma democràtica
pot ser delicte? Trencar amb unes regles de joc injustes
és immoral? Són preguntes del present però que ens
interpel·len des de fa segles. Des de l’inici de la civilització.
Sense el coratge de persones i moviments que van
arriscar-se pel bé comú, la humanitat no hauria avançat
ni conquerit drets i llibertats. Quan totes les portes es
tanquen, la desobediència civil pot obrir-les.
Gandhi
El desafío de la no violencia
Guillermo Chifflet
Rel-UITA
25 de setembre
de
2009
El respecte a la vida i a la humanitat per sobre de races i classes, i la no violència com a mètode van ser les metralladores específiques de Gandhi, personalitat la trajectòria vital de la qual ha estat un ensenyament per al món.
La Eficàcia de la No-Violència
Pau Matheu Ribera
Tesi: Simone Weil.Una filosofia política surgida del compromiso radical de no mentirse
Departament de Filosofia, UB, 2019
Pau MATHEU RIBERA és investigador predoctoral d'ADHUC—Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat. Graduat en Filosofia (UB, 2015), la seva recerca se centra sobretot en l'estudi de l'obra de Simone Weil (1909-1943), especialment en la seva filosofia política i en les relacions que poden establir-se entre el seu pensament i doctrines filosòfiques que tradicionalment han estat menystingudes per la història de la filosofia oficial, com són el pitagorisme i l'orfisme. Així mateix, l'interessa estudiar la participació de les dones en aquests corrents, significativament més alta que en els majoritaris.
Conèixer per comprendre la violència: origen, causes i realitat
Francisco Jiménez-Bautista
Revista de Ciencias Sociales. UAEM, núm. 58, gener-abril 2012, pp. 13-52
Francisco Jiménez-Bautista. Diplomat en Ciències Humanes i Llicenciat en Filosofia i Lletres (secció Geografia i Història) per la Universitat de Granada; Doctor en Humanitats per la Universitat d´Almeria. Professor titular d'Antropologia Social i investigador de l'Institut de la Pau i els Conflictes de la Universitat de Granada, Espanya. Les seves línies de recerca són: teoria i història de la pau i els conflictes; antropologia urbana i exclusió social; i conflictes culturals, migracions i racisme. Entres els seus múltiples articles i llibres destaquen: Joventut i Racisme (1997), La gent del àrea metropolitana de Granada. Relacions, percepcions i conflictes (2004), Les migracions de retorn a Andalusia (2005), Parlem de pau (2007), Saber pacífic: la pau neutra (2009) i Antropologia urbana, exclusió social i conflictes educatius (2010).
¿Es posible la NoViolencia activa en situaciones de conflicto armado? El caso de Ucrania
Primera conferència del cicle "Creant Cultura de Pau". Realitzada pel professor Felip Daza qui ens presenta l'informe realitzat a Ucraïna sobre les accions no violentes realitzades al llarg d'aquests mesos de conflicte armat.
La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra
Felip Daza Sierra
INFORME ICIP, 2022
Felip Daza, abans de la seva experiència a Palestina i Israel, va viure al sud del Senegal fent una investigació del conflicte de Casamance i, posteriorment, va treballar a la Missió de l'OSCE a Albània, on va conèixer els moviments de la societat civil, així com les dinàmiques del conflicte dels Balcans.
Llicenciat en Ciències Polítiques per la Pompeu Fabra, Màster en Relacions Internacionals per la Fundació CIDOB i diploma de postgrau en Prevenció de conflictes, gestió de crisis i rehabilitació postconflicte per la Universitat Complutense de Madrid, actualment cursa estudis de Psicologia Social per la Universitat Oberta de Catalunya. La seva relació amb Nova va començar el 2006, quan va conèixer els responsables del programa de Noviolència Activa davant de la porta de Damasc a la ciutat antiga de Jerusalem. Pocs mesos després va començar a treballar a la seva seu de Barcelona. Actualment, coordina les operacions noviolentes i de pau del Novact a l'Iraq, el Líban, Jordània, Síria i el Iemen, així com les iniciatives per augmentar el control sobre el comerç d'armes i les empreses de seguretat privades.
És ingenu pensar que en la lluita no violenta no hi haurà morts
Paul i Mark Engler
Vilaweb.cat, 06/10/2022
Hi ha teòrics de la resistència civil, com ara Gene Sharp, que et dirien que apel·lar a la
consciència del teu oponent sempre és positiu, però no estrictament necessari. L’objectiu de moviments com ara l’independentisme no hauria de ser convèncer l’oponent, sinó marginar-lo i
deslegitimar-lo. Aquesta “conversió moral” és molt important en la no violència gandiana, però no ho és tant en la no violència estratègica que nosaltres defensem.
Civilian-based defense
Gene Sharp. 1990
Extracte
38 idees per avançar en una estratègia civil noviolenta
que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials.
"No vull una Catalunya independent amb exèrcit".
Entrevista a
Gabriela Serra
Bernat Herrándiz Serentill
Vilaweb
21/05/2022
Gabriela Serra Gabriela Serra ha estat presidenta de l'Associació de Veïns de Singuerlín a Santa Coloma de Gramenet, membre de les Brigades Internacionals de Pau a Guatemala entre 1987 i 1989 i presidenta de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament. També ha estat militant de Cercles Obrers Comunistes i del Moviment Comunista (MC). Actualment és membre d'Entrepobles, la Fundació per la Pau, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, la Plataforma Pau i Democràcia i l'Assemblea Nacional Catalana.
De cara les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ser candidata de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent després de ser escollida en primàries, esdevenint diputada al Parlament.
L'octubre de 2018 va incorporar-se com a membre del Consell Assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.
La Llengua com a guerra freda cultural
Joan Burdeus
Núvol. Llengua. Homo Fabra
30/05/2022
La llei de política lingüística posa el marc per a una guerra freda, un cas clàssic de dos bàndols que no volen pitjar el botó vermell per por de la doctrina de la destrucció mútua assegurada (“mutual assured destruction” o mad, sigles deliberadament triades per formar la paraula “boig” en anglès). Al costat espanyol la por és que, si es tiba la corda en excés, les bases de l’independentisme es reactivin i aquest cop hagin après les lliçons del procés. Per la banda catalana, es barregen dos terrors: un és l’angoixa secular per la derrota final, la ulsterització irreversible, la reserva índia, etc. Però n’hi ha una de més subtil i inconfusiblement processista: la por dels polítics a que la gent els exigeixi fer alguna cosa fins al final.
Aturem la guerra! Aturem les guerres!
(...) el segon conte solidari editat per la Regidoria de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Reus.
“El planeta del foc” és un conte que sorgí l’estiu del 2004 a Arbúcies amb motiu de la Marxa per la Cultura de la Pau.
Un grup força nombrós d’homes i dones fan cada any una marxa caminant per tot Catalunya, la Marxa per la
Cultura de la Pau amb l’objectiu de trobar la manera d’evitar que hi hagi més guerres. Passen per molts pobles. A Reus van passar l’any 2003 i el 2004, venien de Cambrils i anaven a Tarragona, i per moltes ciutats. Per un dels pobles on varen passar el 2004 era Arbúcies, al Montseny. En aquest poble tenen un arbre al mig de la plaça, l’arbre
de la Llibertat i allà, sota l’arbre, s’hi va aplegar molta gent, una gran part de la qual era mainada, de tots colors,
d’arreu del món, que no parava quieta. El Martí Olivella havia d’explicar alguna cosa sobre aquella Marxa per la Pau. I el que va fer va ser explicar aquest conte.
DESARMAR ELS INFERNS. Practicar la novioléncia de Jesús avui
Joan Morera Perich
Joan Morera Perich, jesuïta llicenciat en Teologia Bíblica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, amb una tesi que compara la noviolència activa (NOVA) en el
Servent Sofrent d’Isaïes i en Jesús de Natzaret. Autor de
Diàleg de sords?
Pedagogia per reconciliar conflictes
(Claret 2009), i amb interès per capacitar les víctimes dels conflictes des de la NOVA del Regne.
Contra la guerra i la violència
Lev Tolstoi

Institut Català Internacional per la Pau; Angle, 2018. Col·lecció Clàssics de la pau i de la noviolència, 16.
Aquesta és la primera antologia en català de textos pacifistes de Lev Tolstoi, un autor que ocupa un lloc destacadíssim en la història del pensament pacifista, sobretot per la influència profunda que va tenir sobre Mahatma Gandhi —el seu gran deixeble— i sobre altres escriptors, pensadors i activistes de la noviolència.
Tolstoi, però, no va ser un pacifista des de jove; al contrari, arriba a les seves posicions antimilitaristes després d’una profunda crisi espiritual. Per això les seves argumentacions estan tenyides d’un cert aroma místic, essencial, profundament humà. Tolstoi és algú que es proposa lluitar contra el mal en totes les seves formes, entre les quals les guerres i la violència dels estats, i proposa solucions individuals per assolir un estat de perfecció que ha de conduir a la millora moral de la societat i, consegüentment, a la pau.
«La seva crítica pacifista i antimilitarista [de Tolstoi] ens sembla més actual que totes les apologies de les “guerres justes” fetes per les grans tradicions ideològiques.» (José Luis Gordillo, a la introducció).
Traducció d’Arnau Barios.
Sobre l’autor Lev Tolstoi (1828-1910) és un dels grans escriptors de la història, per la seva destresa narrativa, la profunditat de les intuïcions i la precisió psicològica amb què descriu als personatges.
La seva obra la constitueixen títols tan rellevants com Guerra i pau (1869), Anna Karènina (1877), La mort d’Ivan Ilitx (1887), Sonata a Kreutzer (1889) o Resurrecció (1899). A banda de l’obra estrictament literària, que li va donar repercussió universal, i de cartes i diaris, Tolstoi va escriure moltíssims assaigs, nombrosos pamflets i incomptables articles sobre temàtiques variadíssimes: el concepte d’art, qüestions religioses i ètiques, crítica política i econòmica, denúncies contra l’estat, propostes educatives, reflexions sociològiques, etc.
Aquest esforç ingent per entendre el món i criticar les males polítiques l’erigeixen en un dels pensadors morals més fecunds i més fascinants.
Hannah Arendt. Sobre la violència
Hannah Arendt
Institut Català Internacional per la Pau; Angle, 2011. Col·lecció Clàssics de la pau i de la noviolència, 4.
Hannah Arendt se sentí interpel•lada pels esdeveniments i debats de la dècada dels anys seixanta i reflexionà entorn del lloc de la noviolència i de la retòrica de la violència en les revoltes dels estudiants, els moviments a favor dels drets civils, la Nova Esquerra i el Black Power. En aquest llibre ho fa tenint en compte el rerefons de la Gerra Freda i l’alt nivell de desenvolupament tècnic que havien assolit els instruments de la violència.
Arendt considera que paraules tan decisives com poder, fortalesa, força, autoritat i violència fan referència a fenòmens definits i diferents, de manera que emprar aquests conceptes com a sinònims no només indica una certa sordesa respecte dels significats lingüístics, sinó també una mena de ceguesa envers les realitats que els corresponen.
L’autora
Considerada una de les pensadores polítiques més influents del segle XX, es formà amb Heidegger, Jaspers i Bultmann. D’origen jueu, l’any 1933 fugí d’Alemanya i, després d’uns anys com a apàtrida a París, va emigrar als Estats Units, on va exercir de professora en diverses universitats.
Tot i que rebutjava ser classificada com a filòsofa, avui dia, gràcies al seu pensament independent i la seva concepció de la llibertat política, Arendt té un paper cabdal en els debats filosòfics contemporanis.
La seguretat en temps de guerra
Sandra Martínez
Institut Català Internacional per la Pau (2022)
Sandra Martínez és criminòloga per la Universitat de Barcelona (UB) i postgraduada en Mediació Social i Transformació de Conflictes (Fundación Universitaria Iberoamericana). Ha cursat un Màster en Drets Humans, Democràcia i Globalització, i s’ha especialitzat en grups en situació de vulnerabilitat. Actualment col·labora en associacions feministes i ecologistes i finalitza els estudis en Globalització i Diversitat del Grau d’Educació Social (Universitat Oberta de Catalunya).
Treballa a l’ICIP des del 2016, on actualment coordina l’àrea de treball “Alternatives de seguretat”. En anterioritat a l’ICIP ha treballat en les àrees d’investigació i d’incidència política d’organitzacions no governamentals centrades en l’abordatge de violències masclistes i racistes. Ha treballat en consultories i en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya duent a terme tasques de formació i recerca relacionades amb salut mental, justícia restaurativa i reinserció social. També ha format part de processos de mediació comunitària al Barcelonès
ATAC A UCRAÏNA: CRISI, MIRADES I FUTURS EN CLAU DE PAU
Jordi Armadans
02/03/2022
Politòleg, periodista i director de FundiPau (Fundació per la Pau). Analista en temes de seguretat i conflictes, sempre ha estat vinculat a moviments socials en defensa de la pau, els drets humans i l’ètica social. Ha participat, com a representant de la societat civil, en processos diplomàtics de desarmament i control d’armes a les Nacions Unides (com el Tractat sobre el Comerç d’Armes, entre d’altres). Col·labora amb articles a diversos mitjans, com Ara, El Periódico, Eldiario.es, Sentit Crític o Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, entre d’altres.
NO A LA GUERRA
Pepe Beunza
Setmanari Montbuí
04/03/2022
Fotografia:https://www.calderi.cat/2018/01/pepe-beunza/
Considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'Estat espanyol.
Ara ens diuen cínics, d’altres vegades ens han dit lliristes (del lliri a la mà), d’altres, covards per no seguir els tambors de guerra, i d’altres se’ns va empresonar o afusellar. I així va la història, plena de guerres (...)
La revolució? Quan el tiroteig acaba els morts s'enterren i els polítics entren en acció, i el resultat sempre és igual. Una causa perduda
El 1966, Richard Brooks realitzà el film The professionals, basat en la novel·la titulada A Mule for the Marquesa (1964), de Frank O’Rourke. Es tracta d’un magnífic western dotat de les extraordinàries interpretacions de Lee Marvin, Burt Lancaster, Robert Ryan, Jack Palance i Woody Strode, entre d’altres.
Part de l’argument el constitueix un admirable diàleg que planteja un profund dilema moral sobre el significat d’una revolució, sobre el sentit de la lluita i les seves conseqüències o sobre l’autenticitat dels ideals. Un diàleg provocatiu que podeu seguir en:
https://www.youtube.com/watch?v=nDW2FR7AChc
En contra del govern tirà: la servitud voluntària de la Boétie (2016)
Laura Regincós Escura
Étienne de la Boétie (Sarlat, França, 1530-Germignan, França, 1563) va ser un escriptor francès que defensava el liberalisme i
la democràcia durant el segle XVI, i això es fa palès al discurs de la servitud voluntària, el qual va escriure entre els seus setze i divuit anys. Tot i així, Montaigne serà qui publicarà l’obra, un cop La Boétie ja és mort; concretament es publica el 1576.
L’obra tracta de fer una crítica als governs autoritaris d’un sol tirà, però sobretot, una crítica als que el serveixen. La Boétie
intenta realçar la llibertat com a dret natural i denuncia que els humans semblem no apreciar-la com cal.
50 Years After Hiroshima (1995)
John Rawls
The fiftieth year since the bombing of Hiroshima is a time to reflect about what one should think of it. Is it really a great wrong, as many now think, and many also thought then, or is it perhaps justified after all? I believe that both the fire-bombing of Japanese cities beginning in the spring of 1945 and the later atomic bombing of Hiroshima on August 6 were very great wrongs, and rightly seen as such......
Traducció al castellà:
The trifecta of civil resistance: unity, planning, discipline (2010)
Hardy Merriman
What makes nonviolent civil resistance movements effective?
If we accept the axiom that in politics “power is never given, it is always taken”, the conclusion
necessarily is that historic nonviolent movements were successful because, somehow, they
wielded power that was greater than that of their opponents.
Manual per a campanyes noviolentes
La Internacional de Resistents a la Guerra (IRG) ha publicat aquest manual,
servint-se de les experiències de grups a molts països i de diferents generacions
d’activistes. Al si de cada campanya noviolenta hi ha la iniciativa i el
compromís dels activistes participants i la qualitat del missatge amb el qual
volen arribar, un missatge que pot plantejar qüestions sobre com són les coses,
despertar la gent de la resignació a allò que passa o podria passar, atreure
aliats o exigir tenir vot en decisions que afecten les seves/nostres vides.
The Monopoly of Violence
(2020)
David Dufresne
Sinopsi:
Un documental ferotge i esglaiador, nominat als Premis César, sobre el monopoli de la violència i els excessos policials a la França de Macron. Les darreres manifestacions a França i la repressió policial amb què es van respondre (un escenari perfectament traslladable al nostre país) propicien aquest documental reflexiu que posa sobre la taula del debat públic el famós “monopoli de la violència” a mans de l'estat de què parlava Max Weber. Una més que oportuna proposta dialèctica que incorpora a la discussió el nou paper dels dispositius mòbils com a generadors de contrarelats a les retòriques oficials.
Sobre Violencia Simbólica en Pierre Bourdieu
Mónica Calderone
"La violència simbòlica és aquella violència que arrenca submissions que ni tan sols es perceben com a tals recolzant-se en unes «expectatives col·lectives», en unes creences socialment inculcades"
(Bourdieu, 1999c: 173)
Aquests dies, reapareix el debat públic sobre la violència. Bé, debat, ben bé, no, perquè no s’aborda amb la profunditat i l’anàlisi que requeriria. Però cal parlar-ne, urgentment, perquè això que vivim aquesta setmana convulsa de protestes al carrer arran de la sentència condemnatòria als presos polítics és preocupant.
https://www.vilaweb.cat/noticies/fals-debat-violencia-opinio-sheila-marin/
Els conflictes d'Antígona
Ramon Alcoberro
La tragèdia d’Antígona és una més de les que esdevenen a la nissaga dels Labdàcides [Labde és fill de Cadme i pare de Laius], maleïda des que Laius, rei de Tebes, havia desobeït els déus deixant néixer Èdip (nom que significa "peu inflat"). Laius, a més, havia provocat els déus raptant el minyó Crisip i això el fa encara més odiat per les divinitats. La història d'Èdip ja era coneguda per Homer Odissea XI, 271 i ss. i Il.liada XXIII, 679) però el desenvolupament que en fa Sòfocles, amb Antígona, sembla ser original.
Gandhi, els covards i els feixistes
Andreu Barnils
Vila-Web, 22/09/13.
No hi ha autor més mal entès que Gandhi. Tothom sap que Gandhi era partidari de les accions no violentes. Per això molta gent arriba a la conclusió errònia que la cosa que detestava més Gandhi era la violència. I això no és cert. Hi ha una cosa que encara odiava més: la covardia. Seves són les paraules: 'La millor de les virtuts és la no violència. El pitjor dels vicis, la covardia....
Decàleg #3: Estratègia noviolenta d'alliberament en 10 passos
En Peu De Pau
Partim d'un conflicte o d'una situació que considerem èticament inacceptable, i volem alliberar-nos: De la violència que patim i de la contradictòria temptació d'exercir-la per alliberar-nos. Quan actuem amb odi, aquest no ens fa millors que els nostres enemics.
Tinc una bèstia dintre meu: la paradoxa de la humanitat
Jordi Plens
Revista Núvol, 21/05/21.
L'espècie humana ha arribat a extrems en la premeditació, la planificació i els resultats en xifres absolutes pel que fa a l’ús de la violència a sang freda.
Teoria e historia de la revolucion noviolenta
Jesús Castañar Péreza
Acciones noviolentas durante la II guerra mundial. La resistencia noviolenta danesa y la resistencia noviolenta noruega.
Al carrer Entença, davant de la presó Model
Lluís Maria Xirinacs
A un policia armat, Em costa de parlar amb tu. M’han pregat que t’escrigui una carta i, sincerament, em costa. Et trobo tan lluny! Tu sempre parles en castellà, jo en català
Guia breu per a la Comunicació NoViolenta
Luis M. García
UNA ALTRA FORMA DE COMUNICAR-NOS
La CNV és una eina per comunicar-nos de manera més efectiva utilitzant l'empatia i per resoldre els conflictes sense violència ni coacció. Comporta canviar la nostra mentalitat basada en judicis i normes estàtiques, en què està bé i què està malament, per un mètode basat en l'expressió honesta i l'escolta empàtica, buscant la satisfacció de totes les parts.
Del pacifisme a la lluita noviolenta
Martí Olivella
La via cívica, pacífica i democràtica —manifestacions i votacions— ha permès construir un moviment transversal inèdit, i passar en pocs anys del 14 % al voltant del 50 % de suport a la independència. El pacifisme sí ha servit. L’1-O de 2017 aquesta via fou superada per un acte de desobediència civil que suposà l’inici d’una nova via, la de la lluita noviolenta que, sense negar la via anterior, vol forçar el diàleg polític gràcies a la confrontació noviolenta.
Respecte a l’obediència i la desobediència
Obeir: Executar allò que mana algú. Complir un manament.
Desobeir: No obeir. Submissió: Acció de sotmetre (Posar sota l’autoritat d’un mateix o d’altri).
Obediència, docilitat, de l’inferior envers el superior. Subordinació: Submissió a l’autoritat d’un superior. Conformisme: Actitud d’acceptació passiva de les normes que prevalen en una societat.
Mahatma Gandhi: Un llegat per al segle XXI
Artur Domingo i Barnils
El gener del 1915, Mohandas Gandhi tornava a l'Índia després de passar més de vint anys a Sud-àfrica lluitant a favor dels drets dels indis que treballaven en aquella part de l’Imperi Britànic. Aquella experiència va ser decisiva en el seu aprenentatge polític i en l’elaboració i experimentació de dues idees que va desenvolupar posteriorment al subcontinent indi.
L'obligació moral de desobeir
Ramin Jahanbegloo
Pròleg de Jordi Cuixart
Editorial. Arcàdia
Entre les formes de resistir al poder i de manifestar-nos a favor de la justícia i la igualtat, la desobediència civil i l’acció no-violenta són les que ens permeten dur més enllà la democràcia i exercir íntegrament la nostra naturalesa política.
Jahanbegloo, que ha estudiat a fons el pensament dels grans activistes de la no-violència i ha estat espectador privilegiat de les lluites per l’autodeterminació de Catalunya, n’extreu una lliçó clara: l’autèntica condició per a la legalitat i la legitimitat de la llei no és l’acció reguladora de l’estat, sinó l’acció política dels ciutadans.
I fa seves les paraules de Martin Luther King Jr. per defensar una democràcia plena de sentit: «La democràcia que passa del paper insubstancial a l’acció substancial és la forma de govern més important del món».
Ramin Jahanbegloo va visitar Jordi Cuixart a la presó de Lledoners l’estiu del 2019.
La servitud voluntària
Étienne de la Boétie
Editorial: Quaderns Crema
«Només vull entendre com pot ser que tants homes, tantes viles, tantes ciutats i tantes nacions suportin, algunes vegades, un tirà sol que no té altre poder que el que ells mateixos li donen…» Així comença l’anàlisi que Étienne de La Boétie fa de les relacions de dominació i servitud que s’estableixen no solament en l’àmbit social o estatal, sinó també en l’aspecte més íntim de determinats lligams personals: la servitud dels pobles—i aquí rau el seu caràcter innovador—és voluntària. Dos textos de Michel de Montaigne, íntim amic de La Boétie, completen en el volum que avui presentem el perfil personal i intel·lectual de l’autor d’aquest discurs filosòfic i polític encara vigent als nostres dies.
L'autogovern de l'Índia
M-K. Gandhi
Editorial: Quaderns Crema
El novembre de 1909 Gandhi tornava a Sud-àfrica en vaixell, després d'una infructuosa missió diplomàtica a Londres per defensar els drets de la minoria índia al país africà. Durant la travessia va escriure febrilment —amb la mà esquerra quan la dreta estava esgotada— les seves idees sobre com l'Índia havia de recuperar la seva pròpia identitat cultural i política i superar la influència de la civilització occidental i el colonialisme britànic. El resultat és L'autogovern de l'Índia (Hind Swaraj), en què Gandhi planteja el seu propi programa polític per transformar l'Índia, basat en la recerca de la independència o autogovern individual i nacional des de la noviolència. Profundament inspirat en les idees pacifistes de Lev Tolstoi, el llibre va anar guanyant ressò a l'Índia en paral·lel a la creixent influència de Gandhi en la vida política i el procés d'independència del país.
Filosofia i pràctica de la no-violència
Lluís Maria Xirinacs
És un text d’en Lluís Maria Xirinacs. Molt interessant el tema de “l’assemblea de les assemblees” com a model de democràcia deliberativa i participativa.
